Un cuidador de persones dependents acostuma a enfrontar-se a una barreja de sentiments, fruit d’una tasca tan generosa com complicada.
Tenir cura d’un familiar o persona estimada que ho necessita pot ser motiu d’una gran satisfacció. En moltes ocasions, els cuidadors descobreixen unes qualitats en si mateixos, a priori, inimaginables, que multipliquen la seva força de voluntat. S’accentuen les emocions i es creen lligams d’afecte molt forts amb la persona dependent. La vida canvia per sempre.
Però el cuidador assumeix un rol que, sens dubte, requereix un grau d’esforç físic i mental molt elevat. Com és natural, aquesta responsabilitat tan gran costa d’assolir, fet que genera situacions de tensió, conflicte, soledat i frustració que, inevitablement, afecten a la seva vida quotidiana.
És comú entre els cuidadors patir sentiment de culpa, creure’s que no estan fent tot el possible per ajudar a la persona dependent. Però encara és molt més nociu un sentiment negatiu que pot donar-se en situacions límit de cansament i preocupació: el rebuig cap a la persona que estimen i han de cuidar.
En realitat, aquest sentiment és una conseqüència natural de l’esgotament. En cap moment té a veure amb la falta d’afecte cap al familiar dependent. És quelcom que tots els cuidadors senten en algun moment, en major o menor mesura.
Des de Vidam aplaudim fort la titànica feina que desenvolupen els cuidadors. Els animem a que participin en el projecte i comparteixin experiències. Volem que es sentin reconeguts i, per això, ens comprometem a recolzar-los amb eines, consells i suport que millorin el seu benestar.
